Francesc Pérez, portaveu de CiU-ViA, va repassar ahir la gestió municipal en el Ple sobre l’estat del municipi. La seva intervenció va palesar la greu situació econòmica, agreujada per la inèrcia i inactivitat municipals, i va posar sobre la taula dèficits de gestió de l’Equip de Govern en àmbits ben diversos, per concloure en la conveniència d’un cop de timó.

Bona nit. Aquest punt del Ple té com a objectiu parlar de l’Estat del Municipi. Des de CiU-ViA intentarem ser el màxim d’objectius possible en el repàs i valoració de tot allò que ha anat succeint el darrer any, tot i que des de l’Equip de Govern ja hem vist que no ho són.

Començaré com vaig acabar l’any passat: vostès continuen construint “Castells en l’aire” i sense capacitat per fer fonaments sota. I és que el govern actual està empès per la inèrcia dels fets, ofegat pel dia a dia i sense iniciativa pròpia.

Portem ja, prop d’un any que, amb l’entrada d’ERC van constituir un nou equip. Em poden dir quan presentaran la proposta del famós PAM (Pla de Actuació Municipal)? Van dir en aquell moment que l’estaven acabant de confeccionar. Avui, en la seva exposició, parlen del PAM com si estigués fet i a més, recriminen a l’oposició la no participació, quan precisament és acció de govern i per tant l’han de fer vostès, que formen el govern. No s’ha fet perquè l’única coincidència que els va permetre formar govern de coalició és la de repartir-se el poder, i més tenint en compte el que la representant d’ERC va dir en el passat debat del municipi, descrivint un equip de govern ple de mancances, justament pocs dies abans d’entrar a governar. Es clar que avui ja s’ha oblidat tot, i ja tot li sembla bé. Per tant, com deia abans: inèrcia i anar passant.

Vull recordar algunes iniciatives que proposava l’alcalde ara farà un any, que havien de ser la referència en l’acció de govern, i de les quals també avui tornava a parlar, com ara: “fer una política valenta en matèria d’inversions (Teatre de les Roquetes, El Local…)”. Evidentment no estan començades i dubto que ho puguin fer l’any que ve. Recordo que els vam advertir que això podia passar tal com ho plantejaven en el pressupost. I no es pensi que ens alegrem d’aquest fet, ja que són equipaments que fan moltíssima falta des de fa anys.

També parlava de treballar per atraure activitat econòmica. Res de res. I quan algú, agosarat, demana per fer quelcom, per tirar endavant una iniciativa, veiem contínuament (fins i tot en mitjans informatius), quina quantitat de problemes ha de suportar. Es fa difícil entendre perquè tenim un Punt d’Informació Empresarial que, se suposa, hauria de facilitar les coses als nous emprenedors que tenen ganes d’endegar alguna activitat nova o una ampliació de negoci.

I és que un referent del benestar social és, sens dubte, l’ocupació, el treball i, per tant, temes com la promoció econòmica, la indústria, el comerç, o el turisme, entre d’altres, són peces fonamentals en el desenvolupament del municipi i en les quals no veiem cap iniciativa que surti de l’ajuntament. Perquè, quan l’alcalde parla amb alegria i en primera persona, d’una inversió com l’ampliació del Redós, s’oblida que és una iniciativa privada gestionada per la societat civil. Hem sentit parlar moltíssimes vegades de plans per dinamitzar els sectors de la finca Mas Solers, Can Coll, la zona socio-sanitària, Can Jove, el parc tecnològic, l’autòdrom, etc; tots ells contemplats en el desenvolupament del Pla General del municipi i que no troben un equip de govern disposat a tirar-los endavant, ni ara amb la crisi ni en èpoques recents de més alegria econòmica.

Sé que són moments difícils: tenim a sobre una greu crisi. Per cert, després que (a partir d’una iniciativa de CiU-ViA) es creés la taula anticrisi, a la qual també s’ha fet referència, ens preguntem perquè des del juliol no s’ha tornat a convocar? Però, què passava quan la situació econòmica era millor? Doncs el mateix: seguir la inèrcia del moment i anar passant.

Hi ha una cosa pitjor que no crear nous pols dinamitzadors de l’economia: deixar morir els que ja tenim. Si no ja m’explicaran la decadència en què està caient el polígon de Vilanoveta amb greus problemes en serveis essencials per al treball eficaç i eficient de les empreses. L’estancament del Parc d’oci o la manca de manteniment de la rambla del Garraf. Sort que avui mateix arreglaven el forat d’una rotonda, que feia mesos. I s’hi s’ha arranjat és perquè va sortir als mitjans informatius.

Per no parlar del comerç de proximitat que a pesar de tot, aguanten com poden. No hi ha cap previsió de futur, per més bones paraules que diguin a les associacions de comerciants. Digueu-me sinó perquè no hi ha encara un pla d’aparcaments amb cara i ulls, expliqueu-nos perquè no s’aplica el Pla de mobilitat, que tan necessari és i que reiteradament hem demanat: està fet i desat en un calaix des de fa tres anys. No ho entenem.

En fi, no vull parlar més d’economia, però coincidiran amb mi que és fonamental per tirar endavant el municipi, i l’única resposta que veiem últimament són periòdiques modificacions del pressupost que es mengen el romanent que queda a les arques municipals. I del proper pressupost, ja ens ha apuntat que se salvarà gràcies al nou FEIL, ja que els permetrà gastar una part en despesa ordinària. En realitat l’ajuntament ingressarà aproximadament el que es retalla en les aportacions de l’estat al municipi. No és més que un joc de mans del Sr. Zapatero.

No vull deixar de banda altres problemes del municipi que han anat sortint durant la legislatura, com el problemàtic pla d’antenes al qual no se li acaba de trobar la sortida (tot hi haver-hi un pla en vigor). O la taxa d’escombraries que, tot i fer-hi un petit retoc, no han estat capaços de reconèixer l’error i treure-la. I què em diuen dels pisos de protecció oficial, del quals fa dies que ningú escolta cap proposta nova que obri una via de solució, en un problema que continua sent un drama particular i singular.

Per a quan l’espai destinat als joves a Ribes, ara, quan les previsions d’arranjament d’”El Local” van per llarg ?.

Per anar acabant vull parlar, com en altres ocasions he fet, dels espais de debat i decisió supramunicipals, en els quals no pintem gaire, tot i que l’Alcalde ocupa la presidència del Consell Comarcal. Ell insisteix a dir que hi tenim un paper protagonista, però tenim exemples que ens ho desmenteixen: el debat sobre la proposta de Pla territorial Metropolità (en el qual acabarem com a suburbi de Barcelona), el Tren Orbital, el Consorci sanitari (en vam veure els documents de formació quan ja estava tot decidit…). En tots els casos hem demanat crear un debat a fons entre totes les forces polítiques i consensuar una postura conjunta del municipi. Per resposta: el silenci i la inèrcia, el “ja veurem què passa”.

Per acabar els torno a insistir que baixin a la terra i comencin (si en són capaços) a construir els fonaments per treure aquest municipi de l’apatia i tindran el nostre suport; sinó estarem davant, denunciant aquelles formes del govern que creiem equivocades i sobretot, passives.

Gràcies i bona nit.